L'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona[Die Internationale Ausstellung 1929 in Barcelona]

L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 és un consens en la seva avaluació i projecció com a esdeveniment que funciona com a eina econòmica, catalitzadora i planificadora d'un nou marc paisatgístic global mitjançant la creació d'un recinte firal modern a Montjuich (turó). El resultat és la consolidació d'un nou recinte firal atractiu i un gran espai públic patrimonial per als catalans, el símbol del qual és una entrada monumental barroc neoclàssic. Tanmateix, tota la ciutat es beneficia d'un sistema d'avingudes, parcs, edificis i rotondes construïts per a aquesta ocasió, que inclou un funicular i noves infraestructures portuàries i duaneres. (estacions de metro, estació de tren, metro urbà, parcs recreatius, teatres a l'aire lliure, gran eix monumental, telefèric que uneix el turó al port, desenvolupament del servei de zona franca portuària). És l'exposició més gran des de la Gran Guerra, una altra reivindicació de la fama de Barcelona i Espanya. Les dimensions del projecte són força diferents a les de l'Exposició Universal de 1888. Són importants els efectes duradors d'un esdeveniment efímer, el més destacat, el lema de la ciutat que continua, una aspiració al destí de la ciutat. i el seu comerç: "Barcelona, ​​​​ciutat de fires i congressos". Per a la seva realització, els arquitectes i polítics van tenir en compte els exemples de les exposicions universals i internacionals de Milà, París i Chicago en el marc d'una competició mundial i europea entre les grans metròpolis.